Federalisme, liberalisme i consens solapat: el cas Canadenc.

dialnet-ar-18-ART0000971134

dialnet

Dialnet

Dialnet AR

Revista d'estudis autonòmics i federals, ISSN 1886-2632, Nº. 23, 2016, pags. 115-159

Catalan

federalisme
legitimitat
consens solapat
autogovern
asimetria
federalismo
legitimidad
consenso solapado
autogobierno
federalism
legitimacy
overlapping consensus
self-government

federalisme
legitimitat
consens solapat
autogovern
asimetria
federalismo
legitimidad
consenso solapado
autogobierno
federalism
legitimacy
overlapping consensus
self-government
Sanjaume Calvet, Marc
Federalisme, liberalisme i consens solapat: el cas Canadenc.

Aquest article analitza les formes de legitimació del federalisme canadenc en relació amb la noció rawlsiana del consens solapat, aplicada al federalisme per Wayne Norman. A partir dels treballs de Dimitrios Karmis i Alain-G. Gagnon, es presenta una tipologia de tres federalismes: universalista, comunitarista i utilitarista, que són sotmesos a discussió amb relació a la situació constitucional posterior a la repatriació del 1982 i al model de Trudeau. Aquestes tres maneres d’entendre el federalisme s’apliquen posteriorment a l’estudi de casos de les polítiques d’immigració i la seva descentralització. Mitjançant l’exemple d’aquestes polítiques, l’article demostra que, si bé des del punt de vista constitucional hi ha una manca de consens solapat, certs aspectes que formaven part de les reformes fallides del Llac Meech (1988) i Charlottetown (1992) han estat rescatats fora de la Constitució. Aquesta situació permet concloure que la federació canadenca té un modus vivendi que permet el funcionament institucional, però que queda lluny de satisfer el consens solapat que només s’assoliria a partir d’un pacte multinacional.

Article

Sanjaume Calvet, Marc

Sanjaume Calvet, Marc

Sanjaume Calvet, Marc

Federalisme, liberalisme i consens solapat: el cas Canadenc.

Federalisme, liberalisme i consens solapat: el cas Canadenc.

Federalisme, liberalisme i consens solapat: el cas Canadenc.

Federalisme, liberalisme i consens solapat: el cas Canadenc.

Federalisme, liberalisme i consens solapat: el cas Canadenc.

federalisme, liberalisme i consens solapat: el cas canadenc.

2016

https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=5500704

1756811359776931840

dialnet-ar-18-ART00009711342023-02-02Federalisme, liberalisme i consens solapat: el cas Canadenc.Sanjaume Calvet, Marcfederalismelegitimitatconsens solapatautogovernasimetriafederalismolegitimidadconsenso solapadoautogobiernofederalismlegitimacyoverlapping consensusself-governmentAquest article analitza les formes de legitimació del federalisme canadenc en relació amb la noció rawlsiana del consens solapat, aplicada al federalisme per Wayne Norman. A partir dels treballs de Dimitrios Karmis i Alain-G. Gagnon, es presenta una tipologia de tres federalismes: universalista, comunitarista i utilitarista, que són sotmesos a discussió amb relació a la situació constitucional posterior a la repatriació del 1982 i al model de Trudeau. Aquestes tres maneres d’entendre el federalisme s’apliquen posteriorment a l’estudi de casos de les polítiques d’immigració i la seva descentralització. Mitjançant l’exemple d’aquestes polítiques, l’article demostra que, si bé des del punt de vista constitucional hi ha una manca de consens solapat, certs aspectes que formaven part de les reformes fallides del Llac Meech (1988) i Charlottetown (1992) han estat rescatats fora de la Constitució. Aquesta situació permet concloure que la federació canadenca té un modus vivendi que permet el funcionament institucional, però que queda lluny de satisfer el consens solapat que només s’assoliria a partir d’un pacte multinacional.This paper analyzes the forms of legitimation of Canadian federalism in relation to the Rawlsian notion of overlapping consensus as applied to federalism by Wayne Norman. From the works of Dimitrios Karmis and Alain-G. Gagnon, the paper presents three types of federalism: universalist, communitarian and utilitarian, which are discussed in relation to the constitutional situation after the repatriation of the Constitution in 1982 and the Trudeau model. These three approaches to federalism are subsequently applied to the case study of immigration policies and their decentralization. Through the example of these policies the article shows that, even if from a constitutional point of view there is a lack of overlapping consensus on the principles of the federation, certain aspects of the reforms that were part of the failed Meech Lake (1988) and Charlottetown (1992) agreements have been rescued out of the Constitution. This allows for the conclusion that the Canadian federation’s modus vivendi allows for its institutional functioning but is far from satisfying the ideal overlapping consensus, which could only emerge out from a multinational pact.Este artículo analiza las formas de legitimación del federalismo canadiense en relación con la noción rawlsiana del consenso solapado, aplicada al federalismo por Wayne Norman. A partir de los trabajos de Dimitrios Karma y Alain-G. Gagnon, se presenta una tipología de tres federalismos: universalista, comunitarista y utilitarista, que son sometidos a discusión con relación a la situación constitucional posterior a la repatriación de 1982 y al modelo de Trudeau. Estas tres formas de entender el federalismo se aplican posteriormente al estudio de casos de las políticas de inmigración y su descentralización. Mediante el ejemplo de estas políticas, el artículo demuestra que, si bien desde el punto de vista constitucional hay una falta de consenso solapado, ciertos aspectos que formaban parte de las reformas fallidas del Lago Meech (1988) y Charlottetown (1992) han sido rescatados fuera de la Constitución. Esta situación permite concluir que la federación canadiense se caracteriza por un modus vivendi que permite el funcionamiento institucional, pero que está lejos de satisfacer el consenso solapado que sólo se lograría a partir de un pacto multinacional.2016text (article)application/pdfhttps://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=5500704(Revista) ISSN 1886-2632Revista d'estudis autonòmics i federals, ISSN 1886-2632, Nº. 23, 2016, pags. 115-159catLICENCIA DE USO: Los documentos a texto completo incluidos en Dialnet son de acceso libre y propiedad de sus autores y/o editores. Por tanto, cualquier acto de reproducción, distribución, comunicación pública y/o transformación total o parcial requiere el consentimiento expreso y escrito de aquéllos. Cualquier enlace al texto completo de estos documentos deberá hacerse a través de la URL oficial de éstos en Dialnet. Más información: https://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI | INTELLECTUAL PROPERTY RIGHTS STATEMENT: Full text documents hosted by Dialnet are protected by copyright and/or related rights. This digital object is accessible without charge, but its use is subject to the licensing conditions set by its authors or editors. Unless expressly stated otherwise in the licensing conditions, you are free to linking, browsing, printing and making a copy for your own personal purposes. All other acts of reproduction and communication to the public are subject to the licensing conditions expressed by editors and authors and require consent from them. Any link to this document should be made using its official URL in Dialnet. More info: https://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI