Federalisme, liberalisme i consens solapat: el cas Canadenc.
Aquest article analitza les formes de legitimació del federalisme canadenc en relació amb la noció rawlsiana del consens solapat, aplicada al federalisme per Wayne Norman. A partir dels treballs de Dimitrios Karmis i Alain-G. Gagnon, es presenta una tipologia de tres federalismes: universalista, com...
Saved in:
| Main Author: | |
|---|---|
| Format: | Article |
| Language: | Catalan |
| Published: |
2016
|
| Subjects: | |
| Online Access: | https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=5500704 |
| Source: | Revista d'estudis autonòmics i federals, ISSN 1886-2632, Nº. 23, 2016, pags. 115-159 |
| Tags: |
Add Tag
No Tags: Be the first to tag this record
|
| Summary: |
Aquest article analitza les formes de legitimació del federalisme canadenc
en relació amb la noció rawlsiana del consens solapat, aplicada al federalisme
per Wayne Norman. A partir dels treballs de Dimitrios Karmis i Alain-G.
Gagnon, es presenta una tipologia de tres federalismes: universalista, comunitarista
i utilitarista, que són sotmesos a discussió amb relació a la situació
constitucional posterior a la repatriació del 1982 i al model de Trudeau.
Aquestes tres maneres d’entendre el federalisme s’apliquen posteriorment
a l’estudi de casos de les polítiques d’immigració i la seva descentralització.
Mitjançant l’exemple d’aquestes polítiques, l’article demostra que, si bé des
del punt de vista constitucional hi ha una manca de consens solapat, certs
aspectes que formaven part de les reformes fallides del Llac Meech (1988)
i Charlottetown (1992) han estat rescatats fora de la Constitució. Aquesta
situació permet concloure que la federació canadenca té un modus vivendi
que permet el funcionament institucional, però que queda lluny de satisfer
el consens solapat que només s’assoliria a partir d’un pacte multinacional. |
|---|