La moción de censura
La moció de censura a Espanya –amb orígens en el constitucionalisme britànic– es confgura com la institució superior de control i exigència de la màxima responsabilitat política del legislatiu cap a l’executiu. Es basa en el bicameralisme imperfecte que confereix preeminència al Congrés dels Diputat...
Saved in:
| Main Author: | |
|---|---|
| Format: | Article |
| Language: | Spanish |
| Published: |
2018
|
| Subjects: | |
| Online Access: | https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=6763442 |
| Source: | Corts: Anuario de derecho parlamentario, ISSN 1136-3339, Nº. 31, 2018-2018 (Ejemplar dedicado a: 40 aniversari de la Constitució Espanyola), pags. 455-474 |
| Tags: |
Add Tag
No Tags: Be the first to tag this record
|
| Summary: |
La moció de censura a Espanya –amb orígens en el constitucionalisme
britànic– es confgura com la institució superior de control i exigència de
la màxima responsabilitat política del legislatiu cap a l’executiu. Es basa
en el bicameralisme imperfecte que confereix preeminència al Congrés
dels Diputats sobre el Senat i, a f de mantenir la màxima estabilitat de
l’executiu, es requereix la inclusió d’un candidat a nou president en
cas de ser derrocat el titular. És de la denominada «moció de censura
constructiva»: ha de presentar-se en un escrit motivat dirigit a la Mesa del
Congrés dels Diputats, ha d’estar subscrita per, almenys, la desena part
dels diputats de la cambra, és a dir, de trenta-cinc d’ells, no pot votar-se
fns que haja transcorregut un mínim de cinc dies, denominat «període
de refredament», i requereix la majoria absoluta del Congrés per a ser
aprovada; en aquest cas, el govern ixent ha de presentar immediatament
la seua dimissió al rei, qui, al seu torn, ha de nomenar el nou candidat
investit de la confança de la cambra baixa. La democràcia espanyola ha
viscut quatre mocions de censura, l’última d’elles, plantejada al maig de
2018, ha sigut la primera i única a prosperar. |
|---|