De Juan Carlos I a Felipe VI: : ¿Algo nuevo bajo el sol?
El dia 2 de juny de 2014 Joan Carles I va anunciar públicament la seua decisió d’abdicar la corona d’Espanya, abdicació que es va fer efectiva mitjançant la Llei orgànica 3/2014, de 18 de juny. Aquesta abdicació, i el consegüent relleu en la direcció de l’Estat en la persona de Felipe VI, ha obert u...
Saved in:
| Main Authors: | , |
|---|---|
| Format: | Article |
| Language: | Spanish |
| Published: |
2017
|
| Subjects: | |
| Online Access: | https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=6275515 |
| Source: | Corts: Anuario de derecho parlamentario, ISSN 1136-3339, Nº. 29, 2017, pags. 175-224 |
| Tags: |
Add Tag
No Tags: Be the first to tag this record
|
| Summary: |
El dia 2 de juny de 2014 Joan Carles I va anunciar públicament la seua decisió d’abdicar la corona d’Espanya, abdicació que es va fer efectiva mitjançant la Llei orgànica 3/2014, de 18 de juny. Aquesta abdicació, i el consegüent relleu en la direcció de l’Estat en la persona de Felipe VI, ha obert una nova etapa en l’esdevenir de la monarquia a Espanya. Aquesta
ocasió és propícia per a fer una valoració del llarg regnat de Joan Carles I, en el qual poden distingir-se tres etapes prou definides i ben diferenciades entre si: la primera (1975-1982), de clar increment del prestigi polític i de l’afecte popular del rei; la segona (1982-2010), de normalització de la monarquia parlamentària a Espanya; i la tercera (2010-2014), des del començament del denominat «cas Urdangarín» fins a l’abdicació, d’accelerat declivi personal i institucional del monarca. La successió que hi ha hagut en el tron d’Espanya
també ens serveix per a tractar de determinar si l’arribada del nou rei ha comportat canvis (substancials, però també formals, donada la importància simbòlica de la institució) en relació amb el regnat anterior o si, una vegada passada la novetat, trobem que tot segueix igual. A més d’aquestes reflexions, se n’hi afigen altres relatives al caràcter de l’abdicació (convenient o necessària, voluntària o forçosa), al mecanisme jurídic pel qual ha sigut
dotada d’eficàcia jurídica, als dubtes que suscita l’estatut jurídic de l’exrei o, en fi, a la controvèrsia sobre els límits de la crítica a la monarquia a Espanya a la llum de la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans. Aquest treball tracta de totes aquestes qüestions. |
|---|