The Fractured Island:: Divided Sovereignty, Identity and Politics in Ireland

dialnet-ar-18-ART0001007051

dialnet

Dialnet

Dialnet AR

Journal of Conflictology, ISSN 2013-8857, null 4, Nº. 2, 2013

English

Northern Ireland
divided sovereignty
consociational theory
post-colonialism
sectarianism
conflict transformation
Irish history

Northern Ireland
divided sovereignty
consociational theory
post-colonialism
sectarianism
conflict transformation
Irish history
Bruce, Alan
The Fractured Island:: Divided Sovereignty, Identity and Politics in Ireland

Des de la signatura de l’Acord del Divendres Sant l’any 1998, el conflicte violent i les operacions militars que afectaven l’estat d’Irlanda del Nord des del 1969 es van acabar i es va restablir la pau. Això no obstant, encara es poden percebre una desconfiança i una divisió molt profundes. Aquest article examina els factors que influeixen en el conflicte històric d’Irlanda fent referència a les formes de governança acceptables en una societat profundament dividida i amb uns conceptes de ciutadania, lleialtat i sobirania antagònics i diametralment oposats. Els canvis han estat fonamentals i profunds: absència de models d’ocupació militar, entrada d’antics combatents en la vida pública i política, desenvolupament d’estructures de govern participatives i progrés de la societat civil. Cal dir que l’Acord del Divendres Sant va ser vist per la comunitat majoritària –la població unionista– com una garantia per a afirmar la seva intenció i el seu desig de continuar formant part del Regne Unit (per a continuar essent britànics). De la mateixa manera, l’Acord va ser vist per la comunitat minoritària –la població nacionalista– com una garantia per a afirmar la seva intenció d’abandonar el Regne Unit i reunir-se amb la resta d’Irlanda (per a continuar essent irlandesos). Irlanda no ha estat mai una entitat sociopolítica uniforme o acordada. La naturalesa de la societat irlandesa és fragmentada, dividida i poliglota. Els estats fracturats que van sorgir de la partició forçada d’Irlanda l’any 1922 són el paradigma de les crisis i de les qüestions relatives a la sobirania i a la identitat. La sobirania disputada d’Irlanda s’analitza en relació amb tres factors clau associats: propietat, llegats del poder colonial i dinàmica d’una demografia canviant.

Article

Bruce, Alan

Bruce, Alan

Bruce, Alan

The Fractured Island:: Divided Sovereignty, Identity and Politics in Ireland

The Fractured Island:: Divided Sovereignty, Identity and Politics in Ireland

The Fractured Island:: Divided Sovereignty, Identity and Politics in Ireland

The Fractured Island:: Divided Sovereignty, Identity and Politics in Ireland

The Fractured Island:: Divided Sovereignty, Identity and Politics in Ireland

fractured island:: divided sovereignty, identity and politics in ireland

2013

https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=5590344

1709744219045756928

dialnet-ar-18-ART00010070512019-07-20The Fractured Island:: Divided Sovereignty, Identity and Politics in IrelandBruce, AlanNorthern Irelanddivided sovereigntyconsociational theorypost-colonialismsectarianismconflict transformationIrish historyDes de la signatura de l’Acord del Divendres Sant l’any 1998, el conflicte violent i les operacions militars que afectaven l’estat d’Irlanda del Nord des del 1969 es van acabar i es va restablir la pau. Això no obstant, encara es poden percebre una desconfiança i una divisió molt profundes. Aquest article examina els factors que influeixen en el conflicte històric d’Irlanda fent referència a les formes de governança acceptables en una societat profundament dividida i amb uns conceptes de ciutadania, lleialtat i sobirania antagònics i diametralment oposats. Els canvis han estat fonamentals i profunds: absència de models d’ocupació militar, entrada d’antics combatents en la vida pública i política, desenvolupament d’estructures de govern participatives i progrés de la societat civil. Cal dir que l’Acord del Divendres Sant va ser vist per la comunitat majoritària –la població unionista– com una garantia per a afirmar la seva intenció i el seu desig de continuar formant part del Regne Unit (per a continuar essent britànics). De la mateixa manera, l’Acord va ser vist per la comunitat minoritària –la població nacionalista– com una garantia per a afirmar la seva intenció d’abandonar el Regne Unit i reunir-se amb la resta d’Irlanda (per a continuar essent irlandesos). Irlanda no ha estat mai una entitat sociopolítica uniforme o acordada. La naturalesa de la societat irlandesa és fragmentada, dividida i poliglota. Els estats fracturats que van sorgir de la partició forçada d’Irlanda l’any 1922 són el paradigma de les crisis i de les qüestions relatives a la sobirania i a la identitat. La sobirania disputada d’Irlanda s’analitza en relació amb tres factors clau associats: propietat, llegats del poder colonial i dinàmica d’una demografia canviant.Since the final conclusion of the Good Friday Agreement in 1998, the violent conflict and military operations convulsing the state of Northern Ireland since 1969 appeared over and peace restored. Despite this, profound mistrust and division remains. This paper examines the factors influencing historic conflict in Ireland with reference to the acceptable forms of governance in a deeply divided society with antagonistic and diametrically opposed concepts of citizenship, allegiance and sovereignty. The changes have been fundamental and profound: absence of military occupation models, entry into public life and political responsibility of former combatants, development of power-sharing governmental structures and progress of civil society. The fact remains that the Good Friday Agreement was seen by the majority community – the unionist population – as a guarantee to assert its intention and desire to remain an integral part of the United Kingdom (to remain British). In the same manner and in the same way, the Agreement was seen by the minority community – the nationalist population – as a guarantee to assert its intention to leave the United Kingdom and to re-unite with the rest of Ireland (to remain Irish). Ireland has never been a uniform or agreed socio-political entity. The nature of Irish society is been fragmented, divided and polyglot. The fractured states that emerged from the forced partition of Ireland in 1922 epitomized the crises and issues around sovereignty and identity. Disputed sovereignty in Ireland is analyzed in relation to three key associated factors: ownership, legacies of colonial power and the dynamics of changing demographics.Desde la firma del Acuerdo de Viernes Santo en 1998, el conflicto violento y las operaciones militares que afectaban al estado de Irlanda del Norte desde 1969 cesaron y se restableció la paz. A pesar de ello, aun quedan una desconfianza y una división muy profundas. Este artículo examina los factores que influyen en el histórico conflicto de Irlanda y hace referencia a las formas de gobernanza aceptables en una sociedad profundamente dividida con unos conceptos antagonistas y diametralmente opuestos de ciudadanía, lealtad y soberanía. Los cambios han sido fundamentales y profundos: ausencia de modelos de ocupación militar, entrada de antiguos combatientes en la vida pública y política, desarrollo de estructuras de gobierno participativas y progreso de la sociedad civil. El hecho es que el Acuerdo de Viernes Santo fue visto por la comunidad mayoritaria –la población unionista– como una garantía para hacer valer su intención y deseo de continuar formando parte del Reino Unido (para continuar siendo británicos). De la misma manera, el Acuerdo fue visto por la comunidad minoritaria –la población nacionalista– como una garantía para hacer valer su intención de abandonar el Reino Unido y reunirse con el resto de Irlanda (para continuar siendo irlandeses). Irlanda no ha sido nunca una entidad sociopolítica uniforme o acordada. La naturaleza de la sociedad irlandesa es fragmentada, dividida y políglota. Los estados fracturados que surgieron de la partición forzada de Irlanda en 1922 son el paradigma de las crisis y de las cuestiones relativas a la soberanía y a la identidad. La soberanía disputada de Irlanda se analiza en relación con tres factores clave asociados: propiedad, legados del poder colonial y dinámica de una demografía cambiante.2013text (article)application/pdfhttps://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=5590344(Revista) ISSN 2013-8857Journal of Conflictology, ISSN 2013-8857, null 4, Nº. 2, 2013engLICENCIA DE USO: Los documentos a texto completo incluidos en Dialnet son de acceso libre y propiedad de sus autores y/o editores. Por tanto, cualquier acto de reproducción, distribución, comunicación pública y/o transformación total o parcial requiere el consentimiento expreso y escrito de aquéllos. Cualquier enlace al texto completo de estos documentos deberá hacerse a través de la URL oficial de éstos en Dialnet. Más información: https://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI | INTELLECTUAL PROPERTY RIGHTS STATEMENT: Full text documents hosted by Dialnet are protected by copyright and/or related rights. This digital object is accessible without charge, but its use is subject to the licensing conditions set by its authors or editors. Unless expressly stated otherwise in the licensing conditions, you are free to linking, browsing, printing and making a copy for your own personal purposes. All other acts of reproduction and communication to the public are subject to the licensing conditions expressed by editors and authors and require consent from them. Any link to this document should be made using its official URL in Dialnet. More info: https://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI