Legalizing secession: the catalan case.

En aquest article repassarem les teories de la secessió principals des d’un punt de vista normatiu i les relacionarem amb el debat sobre la constitucionalització de la secessió i, en concret, amb el cas català. La nostra conclusió és que els conflictes de secessió són complexos perquè hi estan impli...

Full description

Saved in:
Bibliographic Details
Main Authors: Pérez, Lluís, Sanjaume Calvet, Marc
Format: Article
Language:English
Published: 2013
Subjects:
Online Access:https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=5590343
Source:Journal of Conflictology, ISSN 2013-8857, null 4, Nº. 2, 2013
Tags: Add Tag
No Tags: Be the first to tag this record
id
dialnet-ar-18-ART0001007050
record_format
dialnet
institution
Dialnet
collection
Dialnet AR
source
Journal of Conflictology, ISSN 2013-8857, null 4, Nº. 2, 2013
language
English
topic
ascriptivism
Catalonia
constitution
independence
plebiscitarianism
Quebec
rationality
reasonableness
remedialism
right to decide
secession
self-determination
spellingShingle
ascriptivism
Catalonia
constitution
independence
plebiscitarianism
Quebec
rationality
reasonableness
remedialism
right to decide
secession
self-determination
Pérez, Lluís
Sanjaume Calvet, Marc
Legalizing secession: the catalan case.
description
En aquest article repassarem les teories de la secessió principals des d’un punt de vista normatiu i les relacionarem amb el debat sobre la constitucionalització de la secessió i, en concret, amb el cas català. La nostra conclusió és que els conflictes de secessió són complexos perquè hi estan implicades diverses qüestions relacionades amb la justícia i la democràcia. Quant al cas català, nosaltres defensem l’adopció d’un enfocament constitucional o quasiconstitucional com a manera pacífica i raonable de gestionar el debat secessionista. Aquest enfocament tindria en compte allò que autors com Norman o Sunstein han suggerit en les seves anàlisis. Les democràcies liberals són capaces de considerar la secessió com una manera de solucionar les disputes territorials, que cal abordar des d’un punt de vista pragmàtic i raonable.
format
Article
author
Pérez, Lluís
Sanjaume Calvet, Marc
author_facet
Pérez, Lluís
Sanjaume Calvet, Marc
author_sort
Pérez, Lluís
title
Legalizing secession: the catalan case.
title_short
Legalizing secession: the catalan case.
title_full
Legalizing secession: the catalan case.
title_fullStr
Legalizing secession: the catalan case.
title_full_unstemmed
Legalizing secession: the catalan case.
title_sort
legalizing secession: the catalan case.
publishDate
2013
url
https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=5590343
_version_
1742074124046434304
spelling
dialnet-ar-18-ART00010070502022-08-23Legalizing secession: the catalan case.Pérez, LluísSanjaume Calvet, MarcascriptivismCataloniaconstitutionindependenceplebiscitarianismQuebecrationalityreasonablenessremedialismright to decidesecessionself-determinationEn aquest article repassarem les teories de la secessió principals des d’un punt de vista normatiu i les relacionarem amb el debat sobre la constitucionalització de la secessió i, en concret, amb el cas català. La nostra conclusió és que els conflictes de secessió són complexos perquè hi estan implicades diverses qüestions relacionades amb la justícia i la democràcia. Quant al cas català, nosaltres defensem l’adopció d’un enfocament constitucional o quasiconstitucional com a manera pacífica i raonable de gestionar el debat secessionista. Aquest enfocament tindria en compte allò que autors com Norman o Sunstein han suggerit en les seves anàlisis. Les democràcies liberals són capaces de considerar la secessió com una manera de solucionar les disputes territorials, que cal abordar des d’un punt de vista pragmàtic i raonable.In this article we review the main theories of secession from a normative point of view, relating them to the debate on the constitutionalization of secession and the Catalan case in particular. Our conclusion is that secession conflicts are complex because several issues related to justice and democracy are involved. For the Catalan case, we defend the idea of adopting a constitutional or (quasi-)constitutional approach as a peaceful and reasonable way to handle the secessionist debate. This would take into account what authors such as Norman or Sunstein have suggested in their analyses. Liberal democracies are able to consider secession as a way of solving territorial disputes, which need to be approached from a pragmatic and reasonable point of view.En este artículo repasaremos las principales teorías de la secesión desde un punto de vista normativo y las relacionaremos con el debate sobre la constitucionalización de la secesión y, en concreto, con el caso catalán. Nuestra conclusión es que los conflictos de secesión son complejos debido a que en ellos están implicadas varias cuestiones relacionadas con la justicia y la democracia. En el caso catalán en concreto, nosotros defendemos la idea de la adopción de un enfoque constitucional o cuasi-constitucional como manera pacífica y razonable de conducir el debate secesionista. Este enfoque tendría en cuenta lo que autores como Norman o Sunstein han sugerido en sus análisis. Las democracias liberales son capaces de considerar la secesión como una manera de solucionar las disputas territoriales, que deben abordarse desde un punto de vista pragmático y razonable.2013text (article)application/pdfhttps://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=5590343(Revista) ISSN 2013-8857Journal of Conflictology, ISSN 2013-8857, null 4, Nº. 2, 2013engLICENCIA DE USO: Los documentos a texto completo incluidos en Dialnet son de acceso libre y propiedad de sus autores y/o editores. Por tanto, cualquier acto de reproducción, distribución, comunicación pública y/o transformación total o parcial requiere el consentimiento expreso y escrito de aquéllos. Cualquier enlace al texto completo de estos documentos deberá hacerse a través de la URL oficial de éstos en Dialnet. Más información: https://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI | INTELLECTUAL PROPERTY RIGHTS STATEMENT: Full text documents hosted by Dialnet are protected by copyright and/or related rights. This digital object is accessible without charge, but its use is subject to the licensing conditions set by its authors or editors. Unless expressly stated otherwise in the licensing conditions, you are free to linking, browsing, printing and making a copy for your own personal purposes. All other acts of reproduction and communication to the public are subject to the licensing conditions expressed by editors and authors and require consent from them. Any link to this document should be made using its official URL in Dialnet. More info: https://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI