Legalizing secession: the catalan case.
En aquest article repassarem les teories de la secessió principals des d’un punt de vista normatiu i les relacionarem amb el debat sobre la constitucionalització de la secessió i, en concret, amb el cas català. La nostra conclusió és que els conflictes de secessió són complexos perquè hi estan impli...
Guardado en:
| Autores principales: | , |
|---|---|
| Formato: | Artículo |
| Idioma: | Inglés |
| Publicado: |
2013
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=5590343 |
| Fuente: | Journal of Conflictology, ISSN 2013-8857, null 4, Nº. 2, 2013 |
| Etiquetas: |
Añadir etiqueta
Sin etiquetas: Sea el primero en etiquetar este registro
|
| Sumario: |
En aquest article repassarem les teories de la secessió principals des d’un punt de vista normatiu i les relacionarem amb el debat sobre la constitucionalització de la secessió i, en concret, amb el cas català. La nostra conclusió és que els conflictes de secessió són complexos perquè hi estan implicades diverses qüestions relacionades amb la justícia i la democràcia. Quant al cas català, nosaltres defensem l’adopció d’un enfocament constitucional o quasiconstitucional com a manera pacífica i raonable de gestionar el debat secessionista. Aquest enfocament tindria en compte allò que autors com Norman o Sunstein han suggerit en les seves anàlisis. Les democràcies liberals són capaces de considerar la secessió com una manera de solucionar les disputes territorials, que cal abordar des d’un punt de vista pragmàtic i raonable. |
|---|