Transcending Constructed Boundaries:: The role of the state in managing cultural diversity through multiculturalism

dialnet-ar-18-ART0001006810

dialnet

Dialnet

Dialnet AR

Journal of Conflictology, ISSN 2013-8857, null 3, Nº. 2, 2012

English

cultural diversity
cultural transcendence
multiculturalism
cosmopolitanism
diversidad cultural
trascendencia cultural
multiculturalismo
cosmopolitismo
diversitat cultural
transcendència cultural
multiculturalisme
cosmopolitisme

cultural diversity
cultural transcendence
multiculturalism
cosmopolitanism
diversidad cultural
trascendencia cultural
multiculturalismo
cosmopolitismo
diversitat cultural
transcendència cultural
multiculturalisme
cosmopolitisme
Amurani Phiri, Hastings Aid
Transcending Constructed Boundaries:: The role of the state in managing cultural diversity through multiculturalism

Actualment, la gestió de la diversitat cultural resulta inevitable. La globalització, els avenços en les comunicacions i en la tecnologia del transport, les migracions històriques i actuals i el llegat de l’expansió territorial i la colonització han posat en relleu la diversitat cultural i la diferenciació identitària. El multiculturalisme ofereix un enfocament alternatiu a la gestió de la diversitat, tot i que també presenta fissures tant teòriques com pràctiques que cal copsar en tota la seva profunditat a l’hora de formular i aplicar polítiques estatals. La societat és un gresol de cultures i identitats que interactuen, es fusionen, se separen i evolucionen. La interacció no és, ni molt menys, racional, no està exempta d’etnocentrisme ni està lliure d’unes pressions que poden arribar a ser uns actes d’allò més opressius contra els drets humans. Es diu que les cultures no són mai monolítiques, immutables, bones o dolentes. Cal veure-les totes com una cosa amb textura, com un tapís d’elements entreteixits que fomenta i limita els potencials individuals, que propugna creences en la pau i també en la violència. L’estat es troba en una posició estratègica per a adoptar polítiques que maximitzin els punts forts de cada cultura, ampliïn la llibertat cultural i permetin la transcendència cultural. La transcendència cultural és la capacitat dels individus i les societats per a traçar línies d’unió entre punts d’identitat aparentment dispars i elevar-se instintivament per sobre de les diferències per a assolir la coherència i la sinergia.

Article

Amurani Phiri, Hastings Aid

Amurani Phiri, Hastings Aid

Amurani Phiri, Hastings Aid

Transcending Constructed Boundaries:: The role of the state in managing cultural diversity through multiculturalism

Transcending Constructed Boundaries:: The role of the state in managing cultural diversity through multiculturalism

Transcending Constructed Boundaries:: The role of the state in managing cultural diversity through multiculturalism

Transcending Constructed Boundaries:: The role of the state in managing cultural diversity through multiculturalism

Transcending Constructed Boundaries:: The role of the state in managing cultural diversity through multiculturalism

transcending constructed boundaries:: the role of the state in managing cultural diversity through multiculturalism

2012

https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=5589744

1709744216173707264

dialnet-ar-18-ART00010068102019-07-20Transcending Constructed Boundaries:: The role of the state in managing cultural diversity through multiculturalismAmurani Phiri, Hastings Aidcultural diversitycultural transcendencemulticulturalismcosmopolitanismdiversidad culturaltrascendencia culturalmulticulturalismocosmopolitismodiversitat culturaltranscendència culturalmulticulturalismecosmopolitismeActualment, la gestió de la diversitat cultural resulta inevitable. La globalització, els avenços en les comunicacions i en la tecnologia del transport, les migracions històriques i actuals i el llegat de l’expansió territorial i la colonització han posat en relleu la diversitat cultural i la diferenciació identitària. El multiculturalisme ofereix un enfocament alternatiu a la gestió de la diversitat, tot i que també presenta fissures tant teòriques com pràctiques que cal copsar en tota la seva profunditat a l’hora de formular i aplicar polítiques estatals. La societat és un gresol de cultures i identitats que interactuen, es fusionen, se separen i evolucionen. La interacció no és, ni molt menys, racional, no està exempta d’etnocentrisme ni està lliure d’unes pressions que poden arribar a ser uns actes d’allò més opressius contra els drets humans. Es diu que les cultures no són mai monolítiques, immutables, bones o dolentes. Cal veure-les totes com una cosa amb textura, com un tapís d’elements entreteixits que fomenta i limita els potencials individuals, que propugna creences en la pau i també en la violència. L’estat es troba en una posició estratègica per a adoptar polítiques que maximitzin els punts forts de cada cultura, ampliïn la llibertat cultural i permetin la transcendència cultural. La transcendència cultural és la capacitat dels individus i les societats per a traçar línies d’unió entre punts d’identitat aparentment dispars i elevar-se instintivament per sobre de les diferències per a assolir la coherència i la sinergia.Managing cultural diversity is inevitable today. Globalization, advances in communications and transportation technology, historical and ongoing migrations, and the legacy of territorial expansion and colonization, have heightened cultural diversity and identity differentiation. Multiculturalism offers an alternative approach to diversity management. However, it has its theoretical and practical fault lines that require deep understanding as state policies are formulated and implemented. Society is a melting pot of cultures and identities interacting, fusing, disengaging and evolving. The interaction is by no means rational, devoid of ethnocentrism or free from pressures to conform, even with the most oppressive acts against human rights. It is argued that cultures are never monolithic, immutable, good or bad. Each should be viewed as textured – a tapestry of interwoven elements enhancing and constricting individual potentials, espousing beliefs in peace as well as in violence. The state is strategically placed to adopt policies that maximize the strengths of each culture, expand cultural liberty and enable cultural transcendence. Cultural transcendence is the ability of individuals and societies to draw connecting lines between seemingly disparate identity points, instinctively rising above differences into coherence and synergy.Actualmente, la gestión de la diversidad cultural resulta inevitable. La globalización, los avances en las comunicaciones y en la tecnología del transporte, las migraciones históricas y actuales y el legado de la expansión territorial y la colonización han puesto en relieve la diversidad cultural y la diferenciación identitaria. El multiculturalismo ofrece un enfoque alternativo a la gestión de la diversidad, aunque también presenta fisuras tanto teóricas como prácticas que hay que comprender en profundidad a la hora de formular y aplicar políticas estatales. La sociedad es un crisol de culturas e identidades que interactúan, se fusionan, se separan y evolucionan. La interacción no es en absoluto racional, no está desprovista de etnocentrismo ni está libre de unas presiones que incluso pueden llegar a ser los actos más opresivos contra los derechos humanos. Se aduce que las culturas no son nunca monolíticas, inmutables, buenas o malas. Todas deben verse como algo con textura, como un tapiz de elementos entretejidos que fomenta y limita los potenciales individuales, que propugna creencias en la paz y también en la violencia. El Estado se encuentra situado de manera estratégica para adoptar políticas que maximicen los puntos fuertes de cada cultura, que amplíen la libertad cultural y que permitan la trascendencia cultural. La trascendencia cultural es la capacidad de los individuos y las sociedades para trazar líneas de unión entre puntos de identidad aparentemente dispares y elevarse instintivamente por encima de las diferencias para alcanzar la coherencia y la sinergia.2012text (article)application/pdfhttps://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=5589744(Revista) ISSN 2013-8857Journal of Conflictology, ISSN 2013-8857, null 3, Nº. 2, 2012engLICENCIA DE USO: Los documentos a texto completo incluidos en Dialnet son de acceso libre y propiedad de sus autores y/o editores. Por tanto, cualquier acto de reproducción, distribución, comunicación pública y/o transformación total o parcial requiere el consentimiento expreso y escrito de aquéllos. Cualquier enlace al texto completo de estos documentos deberá hacerse a través de la URL oficial de éstos en Dialnet. Más información: https://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI | INTELLECTUAL PROPERTY RIGHTS STATEMENT: Full text documents hosted by Dialnet are protected by copyright and/or related rights. This digital object is accessible without charge, but its use is subject to the licensing conditions set by its authors or editors. Unless expressly stated otherwise in the licensing conditions, you are free to linking, browsing, printing and making a copy for your own personal purposes. All other acts of reproduction and communication to the public are subject to the licensing conditions expressed by editors and authors and require consent from them. Any link to this document should be made using its official URL in Dialnet. More info: https://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI