¿Reforma o abandono de la legislación básica como técnica de delimitación de competencias?

dialnet-ar-18-ART0000971136

dialnet

Dialnet

Dialnet AR

Revista d'estudis autonòmics i federals, ISSN 1886-2632, Nº. 23, 2016, pags. 201-234

Spanish

legislative competence
shared competences
Constitutional Court’s case-law
conflicts of powers
constitutional amendment
distribución de competencias
competencia legislativa
competencias compartidas
jurisprudencia constitucional
conflictos de competencia
reforma constitucional
distribució de competències
competència legislativa
competències compartides
jurisprudència constitucional
conflictes de competència
reforma constitucional
competence allocation

legislative competence
shared competences
Constitutional Court’s case-law
conflicts of powers
constitutional amendment
distribución de competencias
competencia legislativa
competencias compartidas
jurisprudencia constitucional
conflictos de competencia
reforma constitucional
distribució de competències
competència legislativa
competències compartides
jurisprudència constitucional
conflictes de competència
reforma constitucional
competence allocation
Arzoz Santisteban, Xabier
¿Reforma o abandono de la legislación básica como técnica de delimitación de competencias?

L’article reflexiona al voltant d’una tècnica de delimitació competencial central per a l’Estat autonòmic: la legislació bàsica. D’una banda, passa revista als efectes i defectes de les normes bàsiques com a tècnica de delimitació competencial, i això des de la doble òptica jurídica i política. D’altra banda, pren en consideració diverses propostes per superar aquells defectes. L’article sosté que, per bé que de la jurisprudència constitucional es desprengui una gran obertura de la legislació bàsica que garanteix la flexibilitat i la capacitat de resposta de les institucions centrals de l’Estat davant les circumstàncies canviants, a la pràctica això s’ha traduït sobretot en una absorció progressiva de la regulació per part d’aquestes institucions, que ha estat objecte de rebuig per la resta d’actors polítics, tal com posa de manifest l’elevada taxa de conflictivitat competencial que caracteritza el sistema constitucional espanyol. Partint d’aquestes premisses, es considera que si no es modifica o elimina aquest instrument, per més que l’edifici autonòmic sigui íntegrament remodelat externament amb una eventual reforma constitucional, el seu funcionament efectiu tot just se’n veurà alterat.

Article

Arzoz Santisteban, Xabier

Arzoz Santisteban, Xabier

Arzoz Santisteban, Xabier

¿Reforma o abandono de la legislación básica como técnica de delimitación de competencias?

¿Reforma o abandono de la legislación básica como técnica de delimitación de competencias?

¿Reforma o abandono de la legislación básica como técnica de delimitación de competencias?

¿Reforma o abandono de la legislación básica como técnica de delimitación de competencias?

¿Reforma o abandono de la legislación básica como técnica de delimitación de competencias?

¿reforma o abandono de la legislación básica como técnica de delimitación de competencias?

2016

https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=5500706

1709743811230433280

dialnet-ar-18-ART00009711362019-07-20¿Reforma o abandono de la legislación básica como técnica de delimitación de competencias?Arzoz Santisteban, Xabierlegislative competenceshared competencesConstitutional Court’s case-lawconflicts of powersconstitutional amendmentdistribución de competenciascompetencia legislativacompetencias compartidasjurisprudencia constitucionalconflictos de competenciareforma constitucionaldistribució de competènciescompetència legislativacompetències compartidesjurisprudència constitucionalconflictes de competènciareforma constitucionalcompetence allocationL’article reflexiona al voltant d’una tècnica de delimitació competencial central per a l’Estat autonòmic: la legislació bàsica. D’una banda, passa revista als efectes i defectes de les normes bàsiques com a tècnica de delimitació competencial, i això des de la doble òptica jurídica i política. D’altra banda, pren en consideració diverses propostes per superar aquells defectes. L’article sosté que, per bé que de la jurisprudència constitucional es desprengui una gran obertura de la legislació bàsica que garanteix la flexibilitat i la capacitat de resposta de les institucions centrals de l’Estat davant les circumstàncies canviants, a la pràctica això s’ha traduït sobretot en una absorció progressiva de la regulació per part d’aquestes institucions, que ha estat objecte de rebuig per la resta d’actors polítics, tal com posa de manifest l’elevada taxa de conflictivitat competencial que caracteritza el sistema constitucional espanyol. Partint d’aquestes premisses, es considera que si no es modifica o elimina aquest instrument, per més que l’edifici autonòmic sigui íntegrament remodelat externament amb una eventual reforma constitucional, el seu funcionament efectiu tot just se’n veurà alterat.The paper reflects on the general pattern for the allocation of shared competences in the Spanish Constitution: the general institutions of the state set the basic rules and framework and then the Autonomous Communities develop them and are responsible for their effective application. First, the paper considers from a legal and a political perspective the main effects and defects of that pattern as interpreted and applied by the Constitutional Court’s case-law. Second, it reviews some of the proposals advanced in scholarship to correct the above mentioned defects, whether or not through a constitutional amendment process. It argues that this pattern of competence allocation attracts little support from political actors other than the state institutions, and that, consequently, it is responsible for the countless complaints filed with the Constitutional Court under the legal reason of conflict of powers. The further point being made is that unless the notion of ‘basic rules’ is amended or even suppressed, whether or not the entire ‘state of autonomies’ may be reshaped through a constitutional amendment process, its effective functioning will hardly change at all.El artículo reflexiona sobre una técnica de delimitación competencial central para el Estado autonómico: la legislación básica. Por un lado, pasa revista a los efectos y defectos de las normas básicas como técnica de delimitación competencial, desde una doble óptica, jurídica y política. Por otro lado, se consideran algunas propuestas para superar esos defectos. El artículo sostiene que, si bien la gran apertura de lo básico que se desprende de la jurisprudencia constitucional garantiza la necesaria flexibilidad y capacidad de respuesta de las instituciones centrales del Estado ante las circunstancias cambiantes, en la práctica se ha traducido sobre todo en una absorción progresiva de la regulación por esas instituciones, que ha encontrado el rechazo de los demás actores políticos, como pone de manifiesto la elevadísima tasa de conflictividad competencial que caracteriza al sistema constitucional español. Desde estas premisas, se considera que, si no se modifica o elimina este instrumento, el entero edificio autonómico podrá quizá ser remodelado externamente en una eventual reforma constitucional, pero su funcionamiento efectivo apenas variará.2016text (article)application/pdfhttps://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=5500706(Revista) ISSN 1886-2632Revista d'estudis autonòmics i federals, ISSN 1886-2632, Nº. 23, 2016, pags. 201-234spaLICENCIA DE USO: Los documentos a texto completo incluidos en Dialnet son de acceso libre y propiedad de sus autores y/o editores. Por tanto, cualquier acto de reproducción, distribución, comunicación pública y/o transformación total o parcial requiere el consentimiento expreso y escrito de aquéllos. Cualquier enlace al texto completo de estos documentos deberá hacerse a través de la URL oficial de éstos en Dialnet. Más información: https://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI | INTELLECTUAL PROPERTY RIGHTS STATEMENT: Full text documents hosted by Dialnet are protected by copyright and/or related rights. This digital object is accessible without charge, but its use is subject to the licensing conditions set by its authors or editors. Unless expressly stated otherwise in the licensing conditions, you are free to linking, browsing, printing and making a copy for your own personal purposes. All other acts of reproduction and communication to the public are subject to the licensing conditions expressed by editors and authors and require consent from them. Any link to this document should be made using its official URL in Dialnet. More info: https://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI