Notes sobre l'ordenament lingüístic d'una Catalunya sobira. Quin model? Quin procés?

dialnet-ar-18-ART0000791420

dialnet

dialnet-ar-18-ART00007914202016-09-16Notes sobre l'ordenament lingüístic d'una Catalunya sobira. Quin model? Quin procés?Marí, Isidorplurilingüismepolítica lingüísticallengües oficialsaccés a la sobiraniagestió de la diversitatLa definició del marc jurídic de les llengües en una futura Catalunya sobirana no és primordialment un exercici teòric o l'expressió d'una posició política en particular. La consecució d'un ordenament plurilingüe satisfactori per a Catalunya en un marc de sobirania ha de tenir en compte el procés polític i la legitimació social del futur règim lingüístic. La identificació majoritària de la societat amb el projecte polític de la sobirania depèn de factors lingüístics indestriables d'altres aspiracions col·lectives. En les etapes del procés (la situació de partida, l'accés a la sobirania, el procés constituent i el nou marc institucional i jurídic) hi ha factors que tenen una gran influència: la composició sociolingüística de la població, la gestió equitativa de la diversitat, la idea de ciutadania, l'enfocament universalista del plurilingüisme. És a partir d'aquests factors que cal prefigurar l'eventual oficialitat de les llengües i el seu marc institucional i jurídic. Les decisions sobre l'oficialitat de les llengües impliquen responsabilitats sociopolítiques que no poden ser obviades si es vol assegurar alhora la identificació majoritària amb l'objectiu de la sobirania i la plenitud del català i l'occità aranès com a llengües patrimonials de Catalunya.Generalitat de Catalunya: Institut d'Estudis Autonòmics2015text (article)application/pdfhttps://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=5093730(Revista) ISSN 1886-2632Revista d'estudis autonòmics i federals, ISSN 1886-2632, Nº. 21, 2015, pags. 237-253catLICENCIA DE USO: Los documentos a texto completo incluidos en Dialnet son de acceso libre y propiedad de sus autores y/o editores. Por tanto, cualquier acto de reproducción, distribución, comunicación pública y/o transformación total o parcial requiere el consentimiento expreso y escrito de aquéllos. Cualquier enlace al texto completo de estos documentos deberá hacerse a través de la URL oficial de éstos en Dialnet. Más información: https://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI | INTELLECTUAL PROPERTY RIGHTS STATEMENT: Full text documents hosted by Dialnet are protected by copyright and/or related rights. This digital object is accessible without charge, but its use is subject to the licensing conditions set by its authors or editors. Unless expressly stated otherwise in the licensing conditions, you are free to linking, browsing, printing and making a copy for your own personal purposes. All other acts of reproduction and communication to the public are subject to the licensing conditions expressed by editors and authors and require consent from them. Any link to this document should be made using its official URL in Dialnet. More info: https://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI

Dialnet

Dialnet AR

Revista d'estudis autonòmics i federals, ISSN 1886-2632, Nº. 21, 2015, pags. 237-253

Catalan

plurilingüisme
política lingüística
llengües oficials
accés a la sobirania
gestió de la diversitat

plurilingüisme
política lingüística
llengües oficials
accés a la sobirania
gestió de la diversitat
Marí, Isidor
Notes sobre l'ordenament lingüístic d'una Catalunya sobira. Quin model? Quin procés?

La definició del marc jurídic de les llengües en una futura Catalunya sobirana no és primordialment un exercici teòric o l'expressió d'una posició política en particular. La consecució d'un ordenament plurilingüe satisfactori per a Catalunya en un marc de sobirania ha de tenir en compte el procés polític i la legitimació social del futur règim lingüístic. La identificació majoritària de la societat amb el projecte polític de la sobirania depèn de factors lingüístics indestriables d'altres aspiracions col·lectives. En les etapes del procés (la situació de partida, l'accés a la sobirania, el procés constituent i el nou marc institucional i jurídic) hi ha factors que tenen una gran influència: la composició sociolingüística de la població, la gestió equitativa de la diversitat, la idea de ciutadania, l'enfocament universalista del plurilingüisme. És a partir d'aquests factors que cal prefigurar l'eventual oficialitat de les llengües i el seu marc institucional i jurídic. Les decisions sobre l'oficialitat de les llengües impliquen responsabilitats sociopolítiques que no poden ser obviades si es vol assegurar alhora la identificació majoritària amb l'objectiu de la sobirania i la plenitud del català i l'occità aranès com a llengües patrimonials de Catalunya.

Article

Marí, Isidor

Marí, Isidor

Marí, Isidor

Notes sobre l'ordenament lingüístic d'una Catalunya sobira. Quin model? Quin procés?

Notes sobre l'ordenament lingüístic d'una Catalunya sobira. Quin model? Quin procés?

Notes sobre l'ordenament lingüístic d'una Catalunya sobira. Quin model? Quin procés?

Notes sobre l'ordenament lingüístic d'una Catalunya sobira. Quin model? Quin procés?

Notes sobre l'ordenament lingüístic d'una Catalunya sobira. Quin model? Quin procés?

notes sobre l'ordenament lingüístic d'una catalunya sobira. quin model? quin procés?

Generalitat de Catalunya: Institut d'Estudis Autonòmics

2015

https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=5093730

1709715547593113600