De la clarté à l'arbitraire: le contrôle de la question et des résultats référendaires par le parlement canadien
La Llei de claredat planteja greus problemes, tant en termes de contingut (les seves disposicions són imprecises, excessives, arbitràries, possiblement siguin contràries al principi d�igualtat política entre votants, etc.), com en termes de la forma en què va ser adoptada. Promulgada unilateralment...
Gorde:
| Egile nagusia: | |
|---|---|
| Formatua: | Artikulua |
| Hizkuntza: | Frantsesa |
| Argitaratua: |
Generalitat de Catalunya: Institut d'Estudis Autonòmics
2014
|
| Gaiak: | |
| Sarrera elektronikoa: | https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=4867922 |
| Baliabidea: | Revista d'estudis autonòmics i federals, ISSN 1886-2632, Nº. 20, 2014, pags. 13-59 |
| Etiketak: |
Etiketa erantsi
Etiketarik gabe: Izan zaitez lehena erregistro honi etiketa jartzen
|
| Laburpena: |
La Llei de claredat planteja greus problemes, tant en termes de contingut (les
seves disposicions són imprecises, excessives, arbitràries, possiblement siguin
contràries al principi d�igualtat política entre votants, etc.), com en termes de
la forma en què va ser adoptada. Promulgada unilateralment pel Parlament
federal, la llei està vulnerant, en alguns aspectes, la facultat que tenen les
assemblees legislatives provincials per organitzar eleccions i referèndums a
escala provincial i, en alguns altres aspectes, la competència exclusiva del
poder constituent per modificar, d�acord amb la Part V de la Constitució
de 1982, les normes supralegislatives �escrites o no� que conformen el dret
constitucional canadenc. Malgrat que diversos autors han criticat o elogiat
l�adopció de la Llei de claredat, aquest estudi té com a objectiu qüestionar,
no tant l�oportunitat política d�aquesta llei, sinó la seva constitucionalitat.
En l�examen de les discrepàncies existents entre els requisits esmentats pel
Tribunal Suprem del Canadà en referència a la secessió del Quebec de 1998
i els establerts per la Llei de claredat, el nostre propòsit és demostrar que la
modificació de normes supralegislatives per recomanació del Tribunal Suprem
pertany al poder constituent i no pas al Parlament federal. |
|---|