"Dividing sovereignty": Federalismo y republicanismo en la teoría política de James Madison
Aquest article mostra la connexió interna i conceptual en el pensament de Madison entre (1) el republicanisme, centrat en el control popular, l�opinió pública i el protagonisme de �the people themselves� i el disseny institucional d�un sistema parlamentari amb supremacia del legislatiu, així com la...
Saved in:
| Main Author: | |
|---|---|
| Format: | Article |
| Language: | Spanish |
| Published: |
Generalitat de Catalunya: Institut d'Estudis Autonòmics
2014
|
| Subjects: | |
| Online Access: | https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=4739989 |
| Source: | Revista d'estudis autonòmics i federals, ISSN 1886-2632, Nº. 19, 2014, pags. 11-66 |
| Tags: |
Add Tag
No Tags: Be the first to tag this record
|
| Summary: |
Aquest article mostra la connexió interna i conceptual en el pensament de Madison entre (1) el republicanisme, centrat en el control popular, l�opinió pública i el protagonisme de �the people themselves� i el disseny institucional d�un sistema parlamentari amb supremacia del legislatiu, així com la cultura política que fa possible la república en un país extens, i (2) el federalisme, entès com a solució republicana d�equilibri i síntesi d�autogovern i govern compartit, unitat i diversitat. Així, l�antagonisme teoricopolític fonamental de l�època se substancia entre Madison ì Hamilton, i no entre Madison i Jefferson. Aquests es troben, des de les respectives posicions, molt a prop en els seus temors sobre les conseqüències antirepublicanes i centralistes de la �commercial society� i el �vigor of government� defensats per Hamilton i l�obert menyspreu d�aquest últim per la república, els drets dels estats i, fins i tot, la divisió de poders. Serà precisament la proximitat teòrica i política de fons entre Madison i Jefferson pel que fa tant a la idea d�Estat com a la de nació americans la que estarà a la base de la creació, entre la primera i la quarta legislatura, del partit republicà, que s�oposarà a la �consolidation� centralista i presidencialista de la Unió, i que generarà el naixement del sis¬tema de partits nord-americà. |
|---|