El juego entre la mayoría y las minorías parlamentarias en la elaboración de las leyes
S’analitza l’evolució de la doctrina constitucional sobre el control de les esmenes parcials per l’òrgan parlamentari de govern. Fins a l’any 2011, la jurisprudència del Tribunal Constitucional mantenia una interpretació restrictiva del control exercit per la Mesa per entendre que havia de circumscr...
Saved in:
| Main Author: | |
|---|---|
| Format: | Article |
| Language: | Spanish |
| Published: |
2018
|
| Subjects: | |
| Online Access: | https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=6762717 |
| Source: | Corts: Anuario de derecho parlamentario, ISSN 1136-3339, Nº. 31, 2018-2018 (Ejemplar dedicado a: 40 aniversari de la Constitució Espanyola), pags. 197-212 |
| Tags: |
Add Tag
No Tags: Be the first to tag this record
|
| Summary: |
S’analitza l’evolució de la doctrina constitucional sobre el control de les
esmenes parcials per l’òrgan parlamentari de govern.
Fins a l’any 2011, la jurisprudència del Tribunal Constitucional mantenia
una interpretació restrictiva del control exercit per la Mesa per entendre
que havia de circumscriure’s a l’anàlisi dels aspectes formals de les esmenes
parcials, excepte en aquelles matèries concretes i específques en què una
norma del bloc de constitucionalitat estenguera el control al seu contingut.
Però a partir d’aquell any, la doctrina de l’Alt Tribunal varia, perquè
en exigir que les esmenes parcials siguen congruents amb la iniciativa
legislativa, estén les facultats de control al contingut de les esmenes. I això,
amb caràcter general, encara que cap norma del bloc de constitucionalitat
impose límits materials al text normatiu, ni es prevegen les garanties que en
via parlamentària assisteixen als titulars del referit dret.
El canvi de rumb de la doctrina constitucional obeeix a diferents raons.
D’una banda, s’intenta limitar la proliferació de lleis de contingut
heterogeni i, de l’altra, es busca acabar amb una pràctica que havia permès
al grup parlamentari que donava suport al Govern introduir, a través de la
presentació d’esmenes parcials en el Senat, la regulació de matèries noves,
alienes al contingut de la iniciativa legislativa governamental.
Però aquesta ben intencionada doctrina no està lliure de riscos, ja que
amb ella se supedita l’admissió de les esmenes parcials presentades
per qualsevol grup parlamentari a la decisió d’òrgans que, per la seua
composició, s’inspiren en criteris de caràcter polític.
El perill assenyalat permet entendre que ha de ser el text constitucional
mateix o altres normes del bloc de constitucionalitat les que fxen els límits
del dret d’esmena per ser l’ius in offcium un dret de confguració legal. La
mateixa cosa cal entendre respecte de les lleis i les esmenes de contingut
heterogeni, perquè tot límit al poder legislatiu del Parlament ha d’estar en
una norma del bloc de constitucionalitat.. |
|---|