Extranjería y nuevos estatutos de autonomía
Una lectura del repartiment constitucional de competències en matèria d¿estrangeria adequada a la consolidació de l¿Estat autonòmic i a la importància creixent del fenomen migratori consisteix a afirmar que correspon a l¿Estat fixar els drets dels estrangers, és a dir, l¿estrangeria, i la immigració...
Saved in:
Main Author: | |
---|---|
Format: | Article |
Language: | Spanish |
Published: |
Generalitat de Catalunya: Institut d'Estudis Autonòmics
2007
|
Online Access: | https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=2284245 |
Source: | Revista d'estudis autonòmics i federals, ISSN 1886-2632, Nº. 4, 2007, pags. 159-184 |
Tags: |
Add Tag
No Tags: Be the first to tag this record
|
id |
dialnet-ar-18-ART0000190843
|
---|---|
record_format |
dialnet
|
institution |
Dialnet
|
collection |
Dialnet AR
|
source |
Revista d'estudis autonòmics i federals, ISSN 1886-2632, Nº. 4, 2007, pags. 159-184
|
language |
Spanish
|
description |
Una lectura del repartiment constitucional de competències en matèria d¿estrangeria
adequada a la consolidació de l¿Estat autonòmic i a la importància
creixent del fenomen migratori consisteix a afirmar que correspon a l¿Estat
fixar els drets dels estrangers, és a dir, l¿estrangeria, i la immigració en sentit
estricte, és a dir, les decisions que impliquin l¿entrada o l¿expulsió del territori
nacional, i a les comunitats autònomes completar, d¿acord amb les seves
pròpies opcions polítiques i capacitat de despesa, aquest estàndard de
drets i exercir, també sobre els estrangers, la totalitat de les seves competències
sectorials. Els estatuts poden ser un instrument, almenys parcial, per
regular aquesta nova realitat. Les reformes analitzades mereixen un judici
divergent, però alguns d¿ells, en particular el català i, sobretot, l¿andalús,
mostren la voluntat clara d¿acarar un problema que no poden eludir, la influència
de la immigració en les seves competències, i l¿aborden mitjançant
solucions acceptables i que probablement responen a la lògica de l¿Estat descentralitzat.
Això no obstant, és imprescindible que la reforma de la Llei d¿estrangeria
i de la delegació de competències en matèria de residència acompanyin
aquestes previsions estatutàries. A més a més, és ben possible que
optar per una generalització del model actual en els dos estatuts esmentats
sigui el més raonable.
|
format |
Article
|
author |
Santolaya Machetti, Pablo
|
spellingShingle |
Santolaya Machetti, Pablo
Extranjería y nuevos estatutos de autonomía |
author_facet |
Santolaya Machetti, Pablo
|
author_sort |
Santolaya Machetti, Pablo
|
title |
Extranjería y nuevos estatutos de autonomía
|
title_short |
Extranjería y nuevos estatutos de autonomía
|
title_full |
Extranjería y nuevos estatutos de autonomía
|
title_fullStr |
Extranjería y nuevos estatutos de autonomía
|
title_full_unstemmed |
Extranjería y nuevos estatutos de autonomía
|
title_sort |
extranjería y nuevos estatutos de autonomía
|
publisher |
Generalitat de Catalunya: Institut d'Estudis Autonòmics
|
publishDate |
2007
|
url |
https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=2284245
|
_version_ |
1709707373204996096
|
spelling |
dialnet-ar-18-ART00001908432019-05-10Extranjería y nuevos estatutos de autonomíaSantolaya Machetti, PabloUna lectura del repartiment constitucional de competències en matèria d¿estrangeria adequada a la consolidació de l¿Estat autonòmic i a la importància creixent del fenomen migratori consisteix a afirmar que correspon a l¿Estat fixar els drets dels estrangers, és a dir, l¿estrangeria, i la immigració en sentit estricte, és a dir, les decisions que impliquin l¿entrada o l¿expulsió del territori nacional, i a les comunitats autònomes completar, d¿acord amb les seves pròpies opcions polítiques i capacitat de despesa, aquest estàndard de drets i exercir, també sobre els estrangers, la totalitat de les seves competències sectorials. Els estatuts poden ser un instrument, almenys parcial, per regular aquesta nova realitat. Les reformes analitzades mereixen un judici divergent, però alguns d¿ells, en particular el català i, sobretot, l¿andalús, mostren la voluntat clara d¿acarar un problema que no poden eludir, la influència de la immigració en les seves competències, i l¿aborden mitjançant solucions acceptables i que probablement responen a la lògica de l¿Estat descentralitzat. Això no obstant, és imprescindible que la reforma de la Llei d¿estrangeria i de la delegació de competències en matèria de residència acompanyin aquestes previsions estatutàries. A més a més, és ben possible que optar per una generalització del model actual en els dos estatuts esmentats sigui el més raonable.This article discusses the division of constitutional jurisdiction as it relates to a suitable foreign policy for the strengthening of the autonomous state. It also treats the growing importance of the migratory phenomenon consisting of the state establishing specific foreigner and immigration rights. This means that any decisions that imply entry into or expulsion from the national territory and the autonomous communities are made in accordance with their own political frameworks, available funds, standards of rights and are subject, even in the case of foreign immigrants, to sectorial jurisdiction. The statutes may be an instrument, at least in part, for regulating this new reality. The reforms analysed deserve to be judged separately, however some of them, in particular the Catalan and, especially, the Andalusian statutes show a clear willingness to confront a problem that cannot be avoided, the influence of immigration on their responsibilities, and to approach these with acceptable solutions that are more than likely in keeping with the logic of a decentralised state. Nevertheless, it is vital that reform to immigration laws and the delegation of responsibilities regarding residency accompany these statutory provisions. Furthermore, it is perfectly possible to opt for a generalisation of the current model in the two aforementioned statutes and this is the most reasonable course of action to take.Generalitat de Catalunya: Institut d'Estudis Autonòmics2007text (article)application/pdfhttps://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=2284245(Revista) ISSN 1886-2632Revista d'estudis autonòmics i federals, ISSN 1886-2632, Nº. 4, 2007, pags. 159-184spaLICENCIA DE USO: Los documentos a texto completo incluidos en Dialnet son de acceso libre y propiedad de sus autores y/o editores. Por tanto, cualquier acto de reproducción, distribución, comunicación pública y/o transformación total o parcial requiere el consentimiento expreso y escrito de aquéllos. Cualquier enlace al texto completo de estos documentos deberá hacerse a través de la URL oficial de éstos en Dialnet. Más información: https://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI | INTELLECTUAL PROPERTY RIGHTS STATEMENT: Full text documents hosted by Dialnet are protected by copyright and/or related rights. This digital object is accessible without charge, but its use is subject to the licensing conditions set by its authors or editors. Unless expressly stated otherwise in the licensing conditions, you are free to linking, browsing, printing and making a copy for your own personal purposes. All other acts of reproduction and communication to the public are subject to the licensing conditions expressed by editors and authors and require consent from them. Any link to this document should be made using its official URL in Dialnet. More info: https://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI
|